La veritat és que no volíem fer una peça, només volíem ballar i perdre el cap. Podríem haver pres altres decisions, ser un altre tipus de persones i dedicar-nos a una altra cosa, però ens agradava massa. Tant que vam traspassar el llindar on ja no saps si has perdut el temps o si el que fas serveix per a alguna cosa… Cors, desitjos, gomes, dolor, fum, techno, trets, nocturnitat i traïdoria. Perdón és una declaració d’amor i odi a la dansa. Una peça que explora els límits: de la creació artística; de ballar; de la llibertat de l’intèrpret en escena o la seva relació amb el públic; de la incomoditat—i també d’unes gomes de pollastre. Els límits com a manifest artístic o com un espai privilegiat per a la sorpresa i la provocació, on el que és bonic pot esdevenir grotesc o una mostra de vulnerabilitat.