En el silenci opressiu d’un soterrani ple de pantalles i càmeres ocultes, un home vigila el món a través de lents digitals i analògiques. Davant l’avanç imparable de les màquines, ell no proposa resistència, sinó re- invenció. Però les seves idees xoquen contra la incomprensió d’aquells que l’escolten. La seva veu és un xiuxiueig entre algoritmes, un discurs de boomer perdut en l’era dels memes. En aquest laberint de connexions i aïllament, la veritat es desdibuixa com un mirall entelat.